A4: Rebuig a la mesura d'incorporar mossos als centres educatius. En defensa d’un model antipunitivista a les aules

En els últims mesos, hem viscut a Catalunya un context de mobilització molt
important per part dels sectors educatius. El discurs és clar: davant d’un
context diferent de les aules, on tenim més diversitat, es necessiten recursos
que atenguin aquesta diversitat i als conflictes que s’hi puguin generar, com un
augment de l’educació social, dels serveis d’orientació i psicologia, una
reducció de ràtios...

En canvi, la resposta per part del departament d’educació a aquesta
conflictivitat és un pla pilot per a posar mossos d’esquadra de manera permanent
a les escoles. Des de l’associacionisme juvenil expressem el nostre rebuig a
aquesta proposta i a continuació s’exposen els motius.

Prenent l’antipunitivisme com a model, reconeixem que els conflictes de les
nostres comunitats no es poden, ni s’haurien, d'arreglar per mitjà de la força o
l’amenaça de la violència. La mesura de posar a mossos als centres és contrària
a aquest model. No és una mesura preventiva, és una mesura punitivista, que
utilitza l’amenaça com a mitjà per resoldre conflictes.

A més, no té cap propòsit pedagògic. És més, educa en un marc on els conflictes
es solucionen amb figures controladores, no des d’un punt de vista de la
convivència i el consens. En una escola o un institut, com a lloc de
socialització de la infància i adolescència, no és un marc que s’hauria
d’ensenyar.

El pressupost d’aquest pla ve per part del departament d’interior i no
d’educació. Nogensmenys, el departament d’educació ha ajudat en dissenyar el
pla. El programa es podria haver dissenyat sense mossos, utilitzant el
pressupost per dotar de serveis que apostin per un model de seguretat comunitari
i de base.

Aquests serveis que defensem són aquells que sempre han estat menystinguts i
infrafinançats, aquells que tenen a veure amb la solució no violenta de
conflictes i la mediació; com l'educació i la integració social, la
psicopedagogia o la vetllació. Defensem que es financin adequadament aquests
serveis per a tenir escoles i instituts on s’eduqui en la resolució de
conflictes de manera holística i assertiva.

A més, aquesta mesura se centra únicament en els centres d’alta complexitat,
associant-los doncs amb la criminalitat. Els criteris perquè un centre es
determini de màxima complexitat estan relacionats amb causes socials, com ara el
nivell educatiu dels pares, la quantitat d’alumnat amb NESE o la quantitat
d’alumnat de nova incorporació.

Aquestes condicions fan que, efectivament, hi hagi centres que necessitin més
recursos, però aquests no consisteixen a incorporar policies al centre: aules
d’acollida, SIEI, reforç... Necessiten recursos que s’atenguin a les
necessitats, no que els estigmatitzin com a possibles criminals.

Finalment, aquesta mesura s’ha pactat des de dalt, dels departaments de la
generalitat a les direccions del centre. No s’han utilitzat els organismes de
representació de la infància, adolescència i joventut existents; el CNIA i el
CNJC. S’ha instaurat una mesura que afecta directament els alumnes sense parlar
amb nosaltres, deixant-nos de banda i doncs considerant-nos un actor polític
passiu, consultant-nos només quan va bé.

Per això, des de l’associacionisme juvenil apostem per: