A3: Prenem places i carrers: recuperem l’espai públic!

En el context actual, l'ús i la gestió de l'espai públic s'han consolidat com un
espai en constant disputa, amenaçats per la imposició d'una lògica capitalista i
per l'ofensiva de l'extrema dreta. Aquesta deriva ha propiciat la legitimació
d'una hiperregulació i d'una mercantilització que expulsen el veïnat de les
places, desviant el focus de la veritable funció dels carrers com a béns comuns.
Ens trobem davant d'un escenari marcat per la privatització i la priorització
del rèdit econòmic, on el jovent i el teixit associatiu pateixen una vulneració
de drets fonamentals a través d'una asfíxia burocràtica constant.

A aquesta lògica privatitzadora s'hi suma l'amenaça directa del reaccionarisme
contra la vida comunitària. Un exemple paradigmàtic d'aquesta praxi persecutòria
és el de Ripoll, on el govern d'extrema dreta de Sílvia Orriols ha utilitzat
l'entramat administratiu i sancionador de l'Ajuntament per perseguir de forma
desproporcionada espais com el Casal Popular La Metxa. Aquesta ofensiva no és
casual: a l'extrema dreta no li interessa l'espai públic lliure, i busca buidar-
lo del seu sentit original per evitar que sigui un lloc de trobada, d'aliances i
de cohesió veïnal, justament el teixit que el feixisme vol destruir.

Per a l'associacionisme juvenil, l'espai públic no és un simple lloc de trànsit,
sinó l'espai fonamental de socialització, participació política, cultura
popular, trobada intergeneracional i autoorganització comunitària.
Paradoxalment, des de la instauració de la democràcia hem assistit a un augment
progressiu de les restriccions en el seu ús. Aquest fenomen s'ha materialitzat
mitjançant una interpretació legislativa cada cop més restrictiva de les
normatives, dificultant a la ciutadania l'exercici d'un dret pel qual, per
naturalesa, no hauríem de demanar permís. Els poders públics tenen l'obligació
de facilitar l'exercici d'aquests drets, però a la pràctica, generen un entramat
burocràtic que els ofega.

Actualment, els drets fonamentals com el d'associació, manifestació i llibertat
d’expressió, drets requereixen ineludiblement l'espai públic per poder-se
materialitzar, es veuen vulnerats de manera constant per la hiperregulació de
les institucions. En són un clar exemple les creixents ordenances municipals que
restringeixen les activitats populars a les places i carrers. Consegüentment, el
dret al descans s’utilitza com a excusa per denegar activitats populars, sense
fer una ponderació real on el dret a l’espai públic i a la cultura es valorin en
igualtat de condicions.

Un exemple evident d'aquest xoc normatiu és l'exigència d'assegurances de
responsabilitat civil a les entitats. Aquesta pràctica suposa una trava
administrativa inassumible que pot arribar a impedir la celebració d'actes.
Resulta una exigència abusiva i, a més, els ajuntaments ja disposen
d'assegurances milionàries que cobreixen els possibles accidents a la via
pública.

Per tot això, des de l’associacionisme juvenil i en defensa de l’espai públic
com a bé comú:

ANNEX: MOCIÓ EN DEFENSA DEL DRET A L’ESPAI PÚBLIC I EN SUPORT AL TEIXIT
ASSOCIATIU LOCAL

Per a l'associacionisme juvenil i popular, l'espai públic no és un simple lloc
de trànsit, sinó l'espai fonamental de socialització, participació política,
cultura popular, trobada intergeneracional i autoorganització comunitària.
Paradoxalment, des de la instauració de la democràcia hem assistit a un augment
progressiu de les restriccions en el seu ús. Aquest fenomen s'ha materialitzat
mitjançant una interpretació legislativa cada cop més restrictiva de les
normatives, dificultant a la ciutadania l'exercici d'un dret pel qual, per
naturalesa, no hauria de demanar permís. Els poders públics tenen l'obligació de
facilitar l'exercici d'aquests drets, però a la pràctica, es genera un entramat
burocràtic que els ofega.

Actualment, és habitual veure com les activitats populars pateixen una
hiperregulació executada a través d'ordenances municipals, l'esglaó més baix de
l'escala jeràrquica normativa. En contraposició, en el punt més alt hi ha la
Constitució, que preveu drets fonamentals com el d'associació, manifestació i
llibertat d’expressió; drets que requereixen ineludiblement l'espai públic per
poder-se materialitzar i fer arribar el missatge a la resta de la societat.

Tanmateix, l’auge de l’extrema dreta també suposa una vulneració dels drets
fonamentals, i l’espai públic no n’és cap excepció. N’és un exemple el cas de la
ciutat de Ripoll, on el consistori nega l’ús de l’espai públic a les iniciatives
populars i autogestionades.

Cal fer valdre que el dret a l’espai públic, a la cultura i a la manifestació
són igual de vàlids, i que el conflicte inherent en aquest ús no s'ha de
resoldre amb la privatització o la censura, sinó des d'una perspectiva
comunitària i participativa.

L’espai públic ha de ser lloc de trobada i cohesió social. Ha de permetre
enfortir i fer xarxa a les entitats i col·lectius del barri o municipi, entenent
que constitueixen espais imprescindibles que donen accés universal a la cultura
i a la festivitat popular.

El preàmbul de LLEI 11/2023, del 27 de desembre, de foment de l'associacionisme
remarca que: “La voluntat individual d'associar-se i de formar part d'una
col·lectivitat o d'un projecte compartit amb altres individus, amb el bé comú
com a objectiu, té una important capacitat per a transformar la societat.
L'associacionisme, que en la societat catalana té les arrels històriques en el
vessant de la defensa dels interessos col·lectius, és, doncs, un fenomen
contemporani que permet de crear instruments que enforteixen la societat civil i
la doten d'elements clau per a tenir veu pròpia i capacitat de rèplica,
d'incidència, de governança democràtica dels afers públics i, si escau, de
crítica de l'actuació dels poders públics, amb l'ànim de créixer com a societat
i de compartir l'espai públic amb les administracions públiques i la resta
d'agents de la societat civil.”

En aquesta mateixa línia, i en virtut del disposat pels articles 16, sobre
simplificació administrativa, i 19, sobre facilitació de l’ús i la gestió
d’espais i locals públics d’aquesta mateixa llei, es proposa al Ple de
l'Ajuntament l'adopció dels següents.

ACORDS:

PRIMER.- Instar el Govern Local a deixar d'exigir pòlisses d'assegurança de
responsabilitat civil a les entitats juvenils, veïnals i sense ànim de lucre per
a la realització d'actes a la via pública, assumint aquesta cobertura mitjançant
les pòlisses de responsabilitat civil de la mateixa corporació municipal.

SEGON.- Reconèixer que l'exercici dels drets d'associació, manifestació i
llibertat d’expressió preval sobre qualsevol normativa de rang inferior.
Consegüentment, s’insta el Govern Local a comprometre’s a no utilitzar les
ordenances municipals de forma restrictiva, discrecional ni arbitrària per
censurar o dificultar l'activitat política i popular de les entitats.

TERCER.- El Ple de l’Ajuntament es compromet a protegir l'espai públic com un
lloc de socialització, cultura i autoorganització comunitària. En la seva
gestió, es prioritzarà sempre l'ús comunitari i associatiu per sobre de
l'ocupació privativa amb finalitats lucratives.

QUART.- Instar el Govern Local a què qualsevol denegació d'ús de l'espai públic
emesa per aquest Ajuntament hagi de lliurar-se sempre per escrit a l'entitat
sol·licitant, acompanyada d'una motivació i justificació legal estricta que
n'especifiqui la norma i exclogui qualsevol decisió basada en l'arbitrarietat
política. Així mateix, l'Ajuntament farà públiques les dades sobre permisos
concedits i denegats per evitar greuges comparatius.

CINQUÈ.- Rebutjar frontalment la instrumentalització de la maquinària
administrativa per perseguir espais populars i entitats, com està succeint en
mans de l'extrema dreta a municipis com Ripoll, i es compromet a blindar el
teixit associatiu local davant de qualsevol ofensiva reaccionària.

SISÈ.- Crear espais de treball entre les administracions locals i les entitats
del mateix territori perquè pugui haver-hi diàleg entre les dues parts a l’hora
d’abordar la regulació de l’espai públic. El teixit associatiu no pot ser
considerat només un promotor d’esdeveniments, sinó que ha de ser un agent clau a
tenir en compte quan es facin polítiques públiques sobre l’ús de l’espai públic.

SETÈ.- Traslladar la present moció, i l’adopció d’aquests acords a les entitats
juvenils i veïnals del municipi, així com al Consell Nacional de la Joventut de
Catalunya (CNJC) i a les entitats municipalistes de Catalunya.