A1: Per una educació pública, gratuïta, i de qualitat

L’educació formal és un dels pilars de la formació d’infants i joves. És allà on
no només s’interioritzen els fonaments teòrics i pràctics necessaris per
entendre el món que ens envolta, sinó que també s’adquireixen tota una sèrie de
valors i habilitats per a poder ser persones crítiques i participar de la vida
social. L’escola també és un dels primers espais de contacte social fora del
nucli familiar, i on, per tant, es veu per primer cop el que representa tota la
diversitat de la nostra societat. Juntament amb la resta d’agents educatius no
formals (com esplais i agrupaments escoltes), constitueix una xarxa educativa
rica i singular del nostre país. Tot i això, l’escola pública, per la seva
condició d’universal, té la funció clau d’assegurar la igualtat d’oportunitats a
totes les catalanes. Tanmateix, la precarietat ha esdevingut un factor
estructural i estructurant del món educatiu català, accentuant-se en el sector
públic, mentre que la distància entre aquest i el privat augmenta.

Creiem que l’educació ha de ser pública perquè tota persona que viu a Catalunya
ha de poder escolaritzar-se. L’educació pública i universal és un dels fonaments
que ens permet emancipar-nos socialment i econòmicament, desenvolupar una
joventut crítica amb el seu voltant i amb criteri propi, i poder gaudir,
participar i conèixer el món que ens envolta. A més, només una educació pública
pot ser democràtica, guiada per criteris pedagògics i sortint del control de les
empreses o institucions privades.

L’educació també ha de ser gratuïta per tal de ser realment accessible per a
tothom, i en aquesta gratuïtat no hi incloem només les matrícules, sinó que hi
incloem també tots els materials i les sortides. En un moment en què famílies i
joves es troben en una situació econòmica en constant deteriorament, qualsevol
barrera monetària provoca l'exclusió d’una quantitat indeterminada de persones
d’aquella activitat. Si aquesta condició no es compleix, les colònies,
excursions, sortides o llibres de lectura o temari es tornen un privilegi i no
una part íntegra de la nostra educació.

Per últim, ha de ser de qualitat per a poder estar a l’altura del moment i d’una
societat cada cop més canviant, on l’individualisme i els discursos d’odi són
cada cop més presents. Catalunya és un país divers de moltes formes diferents,
per tant, com que concebem que aquesta diversitat és una fortalesa actual i
històrica del nostre país, l’educació ha de ser integradora qualitativament i
posar en contacte i tractar amb igualtat a totes les catalanes que hi
accedeixin, siguin com siguin.

Quan aquestes condicions no es compleixen l’educació esdevé una institució
segregativa i desigual, en comptes d’un factor que fomenta la igualtat social.
La formació es torna una mercaderia a comprar i queda reservada a uns sectors
específics de la població, condemnant a una quantitat immensa d’infants i joves
a la insuficiència formativa i deixant milers de potencials sense explorar. Per
això, és el nostre deure com a associacionisme juvenil donar suport a l’educació
pública, perquè aquesta sigui universal, gratuïta i de qualitat. Només així
podem construir una societat justa i equitativa.

Un dels bastons a les rodes del sector és la derivació d’una part important del
pressupost destinat a l’educació a les escoles concertades. Aquesta doble xarxa
està actuant en detriment de la pública en canvi de recolzar-la, ja que els
darrers anys estem observant com es tanquen sovint línies en escoles públiques
mentre es renoven concerts a les escoles concertades. La dinàmica creada al
voltant d’aquestes institucions ha contribuït a l’augment de la segregació
escolar i a l’infrafinançament de l’escola pública, fet que trobem que no té
cabuda en el model que es proposa en aquest document.

Per defensar-ho, cal tenir en compte que l’educació no la fa la institució, sinó
les persones que la formen, i aquestes persones també tenen dret a unes
condicions dignes i de qualitat. Malauradament, els darrers anys les diverses
mobilitzacions docents que hem viscut han posat sobre la taula moltes mancances
del sistema educatiu: ràtios massa elevades, excés de burocràcia, falta de
recursos per a l’educació inclusiva o pèrdua de poder adquisitiu, entre moltes
altres.

Si volem un professorat i uns equips educatius que responguin a les necessitats
del moment actual, aquests també han de poder dur a terme les seves tasques amb
dignitat, millorant-ne tant el salari com les condicions. A més, cal recordar
que la comunitat educativa no queda reduïda només a aquestes cares visibles,
sinó que hi ha una multiplicitat de feines invisibilitzades (majoritàriament
feminitzades) al darrere: les treballadores del sector de neteja, del sector
administratiu, vetlladores, cuineres i un llarg etcètera de feines
precaritzades. Totes aquestes feines tampoc poden quedar excloses del model
educatiu que desitgem, necessitem i reivindiquem, ja que del seu benestar també
en depenen el benestar de la resta de persones que participen i en gaudeixen
d’aquest procés.

Així doncs, des del CNJC entenem que l’educació ha de seguir les línies
exposades en aquest document, i manifestem:

Per tant, demanem una inversió en educació a l’altura del que suposa aquest
model que permeti: