A3: En defensa d'un model de seguretat comunitari i de base davant els abusos policials i repressors

En el context actual, la seguretat s’ha consolidat com un dels principals eixos
del debat polític i social, imposat per l’extrema dreta sota les seves falses
premisses racistes i les seves inútils propostes de solucions. El discurs de la
por i l’odi en vers l’alteritat ha propiciat la legitimació de l’augment de la
presència policial al dia a dia. Això ha desviat el focus de les problemàtiques
reals que configuren un escenari marcat per la precarització de les condicions
de vida, on el jovent veu vulneracions de drets i augment del control i la
repressió envers el teixit associatiu.

A Catalunya, aquesta deriva ha acabat transformant-se en un model de seguretat
que aplica respostes similars a situacions molt diferents. La presència creixent
de dispositius policials i una normalització del que definim com a pràctiques
repressives en són un clar exemple.

En els darrers mesos hem pogut observar com s’han dut a terme actuacions
policials que evidencien aquesta problemàtica. Des d’intervencions en espais com
les festes de la tardor de Sant Just Desvern cap a l’Esplai Ara Mateix que es
trobava recollint la barra, com durant festes populars com Les Santes de Mataró,
o en municipis com Cardedeu, així com en mobilitzacions on participa el moviment
associatiu i organitzat juvenil. En totes aquestes situacions s’ha demostrat una
manca de criteris clars i proporcionals en l’actuació policial. A aquests fets,
s’hi sumen episodis de desproporció policial vinculats a actes d’extrema dreta o
mobilitzacions per Palestina en què s’ha detectat una protecció desigual dels
drets fonamentals i de la llibertat d’expressió.

D’altra banda, ens preocupa la incorporació i normalització de noves tècniques
policials. Per exemple, l’ús del gas pebre o de les pistoles Taser, que van
acompanyats de la impossibilitat de poder accedir a llurs protocols d’ús,
evidenciant que l’ús d’aquestes tècniques és absolutament arbitrari.

Lluny de generar seguretat, aquestes pràctiques provoquen por i desconfiança
envers les institucions, i fan que moltes persones joves se sentin insegures i
desprotegides quan viuen o presencien situacions d’abús policial.

Aquest fet també ens porta a plantejar-nos si aquest gir que estem experimentant
té relació amb els canvis de govern que s’han donat en els darrers anys.

D’aquesta manera, es fa imprescindible posar sobre la taula què és per
nosaltres, el moviment associatiu juvenil, la seguretat. Tot i que el discurs
actual relacioni la seguretat amb més policia, més alarmes i més sistemes de
vigilància, per nosaltres va més enllà. La seguretat és viure en comunitat, és
organitzar actes i esdeveniments populars des de les entitats i col·lectius que
donen vida a un barri o a un poble. La seguretat és la garantia que totes les
persones poden viure lliures de dominació i arbitrarietat, és a dir, és tenir
espais lliures de qualsevol actitud masclista, LGBTI-fòbica o racista, i alhora,
tenir la capacitat de vetllar perquè això es mantingui així. Alhora, seguretat
també és tenir garantit l’accés a l’habitatge, l’educació, la sanitat o la
justícia, en tant que elements indispensables de seguretat preventiva.

Així, davant del gir repressor que vivim les entitats juvenils, però també totes
aquelles que organitzen actes autogestionats i populars, veiem la necessitat de
mostrar el nostre rebuig als abusos policials i repressors, i posicionar-nos a
favor d’un model de seguretat comunitari i de base.

Per tot això, des de l’associacionisme juvenil apostem per: