| Consulta: | Consell Executiu i 49a Assemblea General Extraordinària |
|---|---|
| Propositor: | Entitats membres del CNJC (decidit el: 23/05/2025) |
| Estat: | Presentat |
| Presentat: | 24/05/2025, 00:23 |
L’extrema dreta ja no és una amenaça latent: és una realitat institucional i
estructural arreu del món. A Europa, ha deixat de ser un fenomen marginal per
convertir-se en una força política estructural, amb poder real, que governa,
legisla i condiciona l’agenda política i social.
Entre 2015 i 2025, els partits d'extrema dreta han incrementat significativament
el seu suport electoral. Avui dia, els partits d’extrema dreta sumen més de 50
milions de vots als parlaments dels Estats de la Unió Europea, representant una
mitjana del 23,5% del total de vot en les últimes eleccions legislatives de cada
Estat membre. Aquesta xifra suposa un augment de cinc punts percentuals respecte
a les eleccions anteriors (18,5%).
Catalunya no quedem al marge d’aquesta dinàmica global i veiem com la irrupció
d’Aliança Catalana al Parlament de Catalunya, amb 2 diputats, combinada amb la
presència de Vox a la cambra (11 diputats des de 2021), fan que l’extrema dreta
tingui una representació important a les institucions catalanes amb 370.245 vots
(11,72%) i 13 diputats.
Actualment, l’extrema dreta, tot i revisar la dialèctica, beu d’arrels
ideològiques vinculades a moviments obertament identitaris i autoritaris
històrics, i representa una amenaça real per a la cohesió social i els drets
fonamentals. Aquesta amenaça es fonamenta amb l’ús dels discursos d’odi i
d’exclusió, el rebuig a la diversitat i a la pluralitat, els atacs als drets
humans i a les llibertats, la deslegitimació de les institucions democràtiques,
i, el negacionisme de consensos científics, entre ells, del canvi climàtic.
Per tant, l’estratègia de l’extrema dreta implica assenyalar col·lectius
vulnerabilitzats —especialment les persones migrades, el col·lectiu LGTBI i les
comunitats musulmanes, entre d’altres— i construir una narrativa de xoc
civilitzatori. Però no es tracta només de racisme o islamofòbia: és sobretot un
discurs classista, que reforça un sistema injust, culpabilitzant els més febles
mentre protegeix els privilegis existents.
El full de ruta de l’extrema dreta també es caracteritza per la clara oposició a
implementar mesures efectives contra el canvi climàtic i, per tant, concebre que
la limitació dels combustibles fòssils com una manca de llibertat. En aquest
sentit, es mostren contraris a una transició ecosocial que tingui en compte la
justícia social i, alhora, fer una gestió democràtica dels recursos naturals.
D’altra banda, l’extrema dreta s’ha fet seu el marc comunicatiu que inclou tant
les xarxes socials com els mitjans de comunicació tradicionals. A través
d'aquests canals, utilitzen figures personalistes i carismàtiques, que es
converteixen en líders centrals de la narrativa, i s’adrecen als seus seguidors
interpel·lant-los des del vessant emocional. Aquests líders són essencials per
augmentar la visibilitat i legitimitat de les seves idees, sovint presentant la
violència com una resposta legítima a amenaces construïdes.
Davant la regressió dels drets fonamentals, els moviments socials tenim una
tasca essencial en la lluita contra els discursos d’odi i l’extrema dreta.
L’associacionisme juvenil ha estat sempre un pilar fonamental en la defensa
d’aquests drets, amb un ferm compromís antifeixista que remunta als combats
contra el franquisme i el feixisme durant la dictadura i la transició. Aquesta
lluita va ser la que va inspirar la creació del Consell Nacional de la Joventut
de Catalunya (CNJC), que, mantenint viu aquest llegat, ha jugat un paper clau en
enfortint l’associacionisme juvenil i la vida comunitària davant els discursos
de la por al llarg de cinc dècades.
L’aportació del moviment organitzat juvenil en aquest àmbit és enorme.
L’escoltisme, els esplais i l’associacionisme educatiu com a garants de
l'educació en valors i pels drets humans. Les entitats socials i culturals
juvenils com a promotores de la cooperació, la justícia global i la diversitat
cultural. Els moviments sindicals juvenils, articuladors de la lluita per
garantir els drets de la classe treballadora i de les estudiants. Les joventuts
polítiques hereves de la lluita antifranquista i les plataformes d’entitats com
els consells locals, com a símbol del treball cooperatiu i en xarxa, la
corresponsabilitat i el foment de la participació.
I, amb aquesta trajectòria, conscients de la realitat de l’extrema dreta, volem
continuar teixint respostes compartides, actualitzant el discurs i apostant per
construir alternatives des de les comunitats diverses i vives dels nostres
barris, pobles i ciutats.
Davant de diferents escenaris que impliquen l’extrema dreta, l’Associacionisme
juvenil, proposem:
En el context institucional, en què l’extrema dreta ja forma part de
diversos governs municipals i compta amb representació parlamentària, cal
continuar demanant la unitat d’acció dels grups polítics democràtics. És
fonamental mantenir un cordó sanitari que impedeixi la normalització de
discursos d’odi o antidemocràtics a les institucions.
Compromís de no reunir-se, ni debatre, ni citar a qualsevol mena
d’associació relativa o pertanyent a l’extrema dreta. Cal continuar
treballant coordinadament amb Unitat Contra el Feixisme i el Racisme,
vetllant per mantenir el cordó sanitari en tot moment.
Pel que fa a mobilitzacions civils de l’extrema dreta, combatre el
discurs, mostrar el rebuig i coordinar posicionaments de consens amb els
moviments socials. Cal incidir a les institucions perquè bloquegin i no
permetin les mobilitzacions de l’extrema dreta, mostrant el rebuig de
forma explícita. S’haurà de valorar si es fan contra programacions de les
seves mobilitzacions, des de la no-violència, garantint el bon clima i la
seguretat veïnal.
Davant d’atacs a entitats o col·lectius, es coordinarà un posicionament
conjunt i es visibilitzarà el col·lectiu afectat, emplaçant les
institucions i a la societat civil, a mostrar el seu suport. A més, ens
instem a crear respostes organitzades davant d’aquests atacs. Per fer-ho,
es crearà una xarxa de suport per organitzar les accions necessàries per
contrarestar l’amenaça. En cas que aquesta es consumi, es duran a terme
les accions legals corresponents.
A les xarxes socials, és fonamental defensar els drets humans i garantir
que els missatges que promouen els drets humans i la convivència guanyin
visibilitat sobre els discursos d’odi i les mentides utilitzades per
aquest moviment. Cal desmuntar el seu discurs amb dades i fets, aprofitant
les xarxes socials, per generar una resposta contundent i ben fonamentada.
A més, cal tenir una presència forta a les xarxes socials, ja que, de
moment, és un espai on el seu discurs està guanyant molt pes.
Fer incidència als mitjans de comunicació tradicionals, perquè no siguin
un altaveu de l’extrema dreta i perquè contribueixin a reforçar el relat
de defensa dels drets i valors democràtics.
Cal articular una resposta organitzada des del moviment juvenil associatiu
que superi l’acció reactiva i contribueixi a establir un discurs hegemònic
en defensa dels drets. Aquesta resposta buscarà generar un contra-relat
que no faci esment de l’extrema dreta i interpel·lar la societat civil
perquè adopti una postura activa i compromesa en la defensa de les
llibertats.
És essencial enfortir el teixit associatiu als nostres barris i pobles,
promovent espais de trobada que aglutinin diversos sectors socials i
polítics. Hem de saber apel·lar al que ja existeix, i aprofitar les eines
i recursos amb què comptem actualment per crear una resposta conjunta,
organitzada i eficient. Formar part de l’associacionisme és, en si mateix,
una manera de combatre l’extrema dreta i d’exercir política que, fent
front a les seves amenaces, creant un moviment sòlid i unit en l’àmbit
local.
Compromís de formació de les nostres estructures i base social, per
adoptar la perspectiva antifeixista i, per tenir eines i valors que
fomentin la lluita contra l’extrema dreta i la capacitat de resposta
davant dels seus atacs.
Compromís de sensibilització i conscienciació des de l’associacionisme
juvenil, duent a terme projectes educatius i de sensibilització a les
nostres entitats, basant-los en els drets humans i la justícia global,
adoptant la perspectiva antiracista, antifeixista i de gènere de forma
transversal.
Volem fer front als discursos d’odi que ja tenim instaurats i, és per això, que
des de l’associacionisme juvenil català ens comprometem a bastir una estratègia
antifeixista decidida, amb capacitat de frenar l’expansió dels discursos d’odi i
de construir alternatives basades en els principis democràtics.
Aquesta estratègia la volem articular mitjançant la coordinació entre totes les
entitats juvenils del país, reafirmant-nos com un agent potent i valuós en la
lluita contra l’extrema dreta, capaç de generar consensos amplis que puguin fer
de contra pes als discursos de l’odi i de la por.
Creiem fermament que la tasca associativa és l’antídot per plantar cara a
l’extrema dreta i no farem ni un pas enrere en la defensa dels drets de les
persones joves, ni en la lluita per una societat democràtica, cohesionada i
lliure.
L’associacionisme juvenil català no només no ignora l’amenaça de l’extrema
dreta, sinó que la combat de manera col·lectiva, organitzada i unitària. Davant
el seu avenç i la seva presència ja instaurada als nostres barris, xarxes i
institucions, el moviment juvenil passa a l'acció. Som una força viva i
compromesa que planta cara a l’extrema dreta.
Presenten la resolució: el Secretariat del CNJC, L'Eina - Joves de la Intersindical, Jovent Republicà, La Forja - Jovent Revolucionari, Casals de Joves, Associació Juvenil Joves Ecosocialistes i Acció Jove - joves CCOO de Catalunya.
